Càritas Vilallonga, una entitat que cuida de les persones més vulnerables

Fa al voltant de 30 anys, dos dones —Mari C. Giner i Amparo Juan— junt al rector d’aleshores, Mossén Vicent Micó, crearen Càritas al nostre poble. Poc a poc es van incorporar unes poques persones més com a voluntàries, fins arribar al moment actual. Sovint a Càritas se la coneix tan sols per algun tòpic: «Els qui donen menjar o roba.»… Però Càritas és molt més.

La gent de Càritas es defineixen com «un grup de voluntàries que en nom de la comunitat parroquial i portades per la fe han assumit el compromís d’atendre les persones més necessitades i desfavorides de la societat». Té la paraula Rosario Moratal per tal que done a conéixer l’important treball que venen fent des de fa anys. 

Qui som i a qui atenem. El voluntariat. 

Ara fa una vintena d’anys em vaig incorporar a Càritas de Vilallonga. En aquell moment en formaven part Amparo, Juan i jo. Posteriorment unes poques dones s’oferiren per a formar part de l’equip de Càritas: Mari Carmen Vidal (que ja ha faltat), Mª Teresa Sastre i després s’incorporaren Amparo Cloquell i Amparo Martí. Recentment, Isabel Palop s’ha incorporat al grup. 

Per a nosaltres, Càritas és un mitjà que té l’Església per a posar-se al servei de les persones més vulnerades, en situació o en risc d’exclusió social. Reconeixem a la persona com a mereixedora de respecte i posseïdora de la màxima dignitat, que té potencialitats i capacitats que cal traure a la llum. Tractem de posar en marxa els propis recursos de la persona («ensenyar-la a pescar, no sols donar-li el peix»). Dediquem temps a reconéixer i valorar els seus avanços, per xicotets que semblen. 

Als primers anys de voluntariat no eren massa les necessitats i destinàrem una part dels diners en alguns projectes; dos pous en Àfrica i la construcció d’una casa a Colòmbia. Actualment, la situació de les famílies és més precària, sobretot de les persones migrants. En contra tenim que recaptem menys per a poder ajudar. 

Ací al nostre poble atenem 34 famílies. En Càritas no atenem sols amb aliments, sinó que, quan és necessari, ajudem a cobrir necessitats bàsiques (ajudes en transport, medicines, orientar en temes de salut —tant física com mental—, roba, habitatge, orientació sociolaboral… tot això ho portem a terme mobilitzant-nos molt). 

Càritas és el que és i fa el que fa gràcies a la dedicació del voluntariat, del seu compromís i esforç. Els valors de solidaritat, la justícia i l’amor és el que mou a les voluntàries, que no acompanyen per a dir el que ha de fer la persona que atenem, sinó per a seure’s amb ella i escoltar-la «sense pressa». 

L’acció social 

La tasca fonamental que realitzem en Càritas és acollir i acompanyar les persones que acudeixen a nosaltres per algun motiu. Tractem de tindre una mirada d’esperança i solidaritat amb les persones que atenem: quan algú se sent estimat, valorat i escoltat es produeixen autèntics miracles. 

En l’acollida i acompanyament hi ha tres moments: rebem i acollim a la persona per a conéixer les necessitats i la situació socioeconòmica, laboral i familiar. Després oferim una atenció personalitzada i, finalment, iniciem un camí d’acompanyament a la família o les persones per a millorar la situació, comptant amb la seua participació activa. Encara que els resultats no són en alguns casos el que ens agradaria, mai perdem l’esperança i seguim acompanyant.

Per a portar endavant tot aquest treball sempre hem estat molt coordinades i en contacte quasi permanent amb el personal de Serveis Socials de l’Ajuntament. 

Com aconseguim recursos. El «rastrell» o botiga solidària

Per atendre les necessitats d’aliments, en un primer moment férem un conveni amb el Banc d’Aliments Europeu, que ha desaparegut. En l’actualitat, formem part del Banc d’Aliments de València que ens facilita aliments de duració limitada, i fem alguna compra d’aliments quan és necessari. També disposem de tot el que ens dona Dulcesol que sempre hi han estat i ens han facilitat tota classe de productes de la seua fàbrica. Per altra banda, tenim una subvenció del nostre Ajuntament i també tenim el suport econòmic de Càritas Diocesana de València que, quan és necessari, ens dona ajudes econòmiques per a pagaments de lloguers, llum, etc., de la gent que atenem. 

Pel que fa al «rastrell», volem dir que moltes persones del poble aporten al local de Càritas diverses coses en bon estat i que reutilitzem i les donem una segona vida. El que solem recollir és roba usada, joguets, llibres… i fem entrega social d’ella a famílies que no compten amb recursos econòmics o es ven per un preu mínim, sent això un donatiu a Càritas. 

El futur

La nostra aspiració és seguir donant atenció en la línia de tot el que hem exposat. Per a portar a terme això ens és imprescindible la col·laboració de més persones voluntàries. 

Per altra banda, en un futur disposarem d’un local propi que estarà al Carrer Sants Reis, als baixos de la Fundació Martí. El local se’ns quedarà xicotet, però almenys disposarem d’un lloc estable, perquè al llarg d’estos anys hem anat canviant de local set vegades. 

Si voleu comunicar-vos amb nosaltres, ho podeu fer contactant amb el rector de la parròquia, Mossén Vicent Sarrió, o amb mi directament. Estarem encantades d’atendre-vos. 

Testimonis de persones ateses

El treball de Càritas Vilallonga no és massa visible, però la gent sap que hi estem. És per això que vos oferim les vivències de persones a les quals estem acompanyant. Són exemples de superació i de resiliència i ens ensenyen una realitat que de vegades no ens adonem que existeix: 

• «Vaig conéixer Càritas en 2008. Esta institució ajuda a moltes persones de baixos o nuls recursos. Càritas també dona suport psicològic, amb molt d’amor, a moltes famílies (…). Càritas no sols és un nom, és un equip de persones funcionant a “tope”, amb un mateix objectiu: ajudar desinteressadament. A mi les persones de Càritas m’han donat qualitat de vida. Gràcies a Càritas m’he obert un poc al món i a les persones, ja que abans jo estava molt tancada en mi mateixa i em mostrava desconfiada (…). En definitiva, Càritas m’ha ajudat a anar construint una nova vida, sense por i amb confiança de saber que tinc algú al meu costat. La gent de Càritas hi ha estat sempre, llevant-se hores d’estar amb la seua família, atenent els nostres problemes que no són pocs. Som moltes persones, moltes, per a tan poques mans. L’equip de Càritas es mereixen tot el meu respecte i amor. Càritas ha sigut una de les millors experiències que he tingut en relació a l’ajuda psicològica, ja que s’ho prenen molt seriosament (…). A mi personalment m’han ajudat a superar-me i a veure una realitat que jo en eixos moments no veía (…). L’afecte demostrat cap a mi ha sigut molt gran i de tot cor. Mai han tingut en compte ni el dia ni l’hora, sempre han estat disposats a donar la mà a qui ho necessita. M’agradaria que més gent seguira el seu llegat, ja que això no s’hauria d’acabar». Tania E.
• «Càritas per a mi significa no sols caritat, és també eixe complement que t’ompli quan eres migrant. Càritas no sols et dona aliments, també t’acull amb el cor, fent-nos sentir que encara que estem lluny de la nostra família, Càritas és la teua família». Cristina (Colòmbia).
• «La missió de Càritas va més enllà de la simple ajuda material, doncs s’enfoca a acompanyar les persones en situació de vulnerabilitat, oferint-les no sols aliments o abric, sinó també dignitat, esperança i suport emocional (…) Càritas no espera res a canvi, i veu a cada ser humà com un germà o germana». Rosa M.
• «Càritas és la meua família a Espanya. Estic molt agraïda a estes persones que dediquen el seu temps a nosaltres. Tant de bo que hi haguera més grups com Càritas de Vilallonga!». Tonka (Bulgària).
• «En els meus pitjors moments, les persones de Càritas han estat al meu costat. Eixes dones que sense ànim de lucre es desviuen pels més necessitats i es giten cada nit pensant en com ajudar–nos en qualsevol àmbit, i també a que alcem el vol soles». Isabel P.